RECORDS DE LA TARDOR

Publicado: 24 enero, 2013 en (S.R.J.)
Etiquetas:, , ,

Set anys, com passa el temps… Una relació estreta, complexa, íntima, estranya, fins i tot addictiva.

Quan estem junts, no em puc separar d’ell per la seguretat, la tranquil·litat i la tendresa que em dóna. És agraït, mai es queixa, sotmés totalment als meus desitjos.

Però sempre passa el mateix, arriba un punt que em cansa, m’ofega i ja no el suporto més i haig de treure’l de la meva vida.

Passats uns messos l’enyorança d’aquella relació torna a fer-se molt present, les nits fresques no són iguals sense ell. És quan agafo una escala i el vaig a buscar a dalt de l’armari per vestir amb ell el meu llit…

Anuncios
comentarios
  1. rizoswoman dice:

    Moltes gràcies Kevin!!!

    Benvingut al meu bloc… Encara el tinc posat, jo fins que no arriba la calor no el trec… Jejejje és qui m’acompanya per les nits… ;P

    Gràcies i una altra per a tu…

  2. kevin dice:

    Impressionant… Esperant una nova entrada (o sortida) Per cert, fa no res que acabo de deixar nu el meu i pel temps que fa hem sembla que la nuesa no li està sentant (ni a ell ni a mi) gens bé.
    Una abraçada.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s